El projecte Atzukak
naix en 1995 quan un
grup d’amics, Carles,
Dani i Toni, es
junten per a formar
una base musical que
al llarg del temps
ha anat configurant-se.
Amb l’incorporació
de David Palomino al
baix, Atzukak
composa les seves
primeres cançons amb
les quals es dóna a
conèixer
principalmet al
públic d’Ontinyent.
I amb les quals,
l’any 1996 es
pesenten al IV
concurs de rock
Ciutat d’Ontinyent,
quedant en un
satisfactori segon
lloc.Amb la
posterior i quasi
simultànea
incorporació de
Josep Bas a la
percussió llatina i
Xus i Irene a les
dolçaines, Atzukak
queda definit per un
tarannà de marcat
caràcter valencià
que els porta a
guanyar el V concurs
de rock ciutat
d’Ontinyent.
D’ençà d’aquest
moment el grup
Atzukak ix
d’Ontinyent per
portar la seua
música arreu de les
comarques centrals.
Concerts a Alcoi,
l’Olleria, Xàtiva o
Alzira entre
d’altres, permeten
que Atzukak
consolide el seu nom
dins el circuït de
música rock en
català. Però el
vertader repte per
al grup es presenta
el 1998. En aquest
any Atzukak dóna el
seu primer pas
seriós dins del món
musical
materializant en un
CD les seues
primeres 8 cançons.
Així al setembre
d’aquell any apareix
al mercat el primer
CD que el grup grava
als estudis RPM de
València,amb Roge
Garcia com a tècnic
de sò. Per a la
remasterització
Atzukak recorre a
l’estudi de música (València)
involucrant així a
Manolo Miralles (tècnic
se sò) en el
projecte més
ambiciós del grup
fins eixe moment.El
primer CD que grava
el grup apareix a la
llum amb el nom
d’Atzukak en una
tirada inicial de
1000 còpies les
quals, esgotade
després del primer
mes a la venda,
s’amplien amb una
segona edició de
1000 còpies més. En
l’actualitat el grup
ha venut més de 2000
còpies baix el
segell de 45
revolucions.
D’ençà de l’aparició
del primer CD,
Atzukak comença el
seu periple
particular i
trascendeix a les
comarques centrals
per obrir-se camí
dins l’ àmbit del
Països Catalans. El
grup actua en
diversos festivals
de renom com l’ “Almadravarock”,
“El Carrascar”, “Les
Barraques de
Banyoles” o el
festival d’Arenys”.
Només un any després
(1999), el grup és
elegit guanyador en
les promocions 99
dels premis a la
Nostra Marxa de
Ràdio Nova i obté
així l’oporunitat de
traslladar la seua
música a l’FNAC de
València, lloc on es
va desenvolupar la
pesentació dels
premis que otorgava
Ràdio Nova. A partir
d’aquest moment
Atzukak es consolida
com a grup i fa real
un projecte de
treball consumat en
el dia a dia, un
projecte de treball
que recollia la
il.lusió d’un grup
que va nàixer en una
situació geogràfica
que dificultava
l’expansió de la
seua música cap a
altres indrets.Al
mateix moment que
Atzukak gaudeix de
la seua considerable
però merescuda
expansió dins del
món musical, el grup
experimenta una nova
reorganització entre
les seues
files.D’una banda,
s’incorporen Kike i
Merxe a la dolçaina
i a la flauta
travessera
respectivament.
D’altra banda Tomàs
Quinyones entra a
formar part del grup
per substituïr a
David Palomino al
baix. Amb aquesta
nova formació el
grup continua
viatjant per portar
la seua música arreu
dels Països Catalans.
El festival Música
Viva d’Amposta,
L’acampallengua de
la Franja de Ponent,
Calella i Torelló
entre altres, es
converteixen en
punts d’encontre
entre el grup i un
públic que esperava
veurer consumat un
nou pas d’Atzukak
dins la seua marcada
trajectòria,
l’aparició del segon
CD.Aquest pas
Atzukak el dóna
entre els mesos de
març i abril de
2003. Durant aquest
període el grup es
tanca a l’Estudi de
Música per gravar el
seu segon CD de
llarga durada sota
la direcció de
Manolo Miralles i
Carlos. El nou CD
que veu la llum sota
el nom de GATZARA,
conté 13 temes i
comporta a més la
creacó d’un segell
que naix per suplir
les deficiències del
mercat discogràfic
al País Valencià.
Un
mercat que es
caracteritza per
l’abscència d’un
segell propi i que
comporta la marxa
dels grups
valencians cap a
terres del Principat
per materialitzar
llur ambicions
musicals. Amb la
creació d’aquest
segell, anomenat Cul
de Rock Records,
Atzukak aposta per
la independència i
autogestió com a
resposta al
contaminat mercat
discogràfic.
